(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
Llogaret (1.302 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill. A l’esquerra del riu hi ha una font sulfurosa.
El lloc és esmentat ja el segle XIII.
Quers
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Querramat
Queirola, la
(la Vall d’Alcalà, Marina Alta)
Despoblat, al sud-oest del municipi. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 13 focs.
Querola, la -varis geo-
la Querola * (la Vall d’Alcalà, Marina Alta) Veure> la Queirola (despoblat).
la Querola (Cocentaina, Comtat) Veïnat, al vessant oriental de la serra de Mariola.
la Querola (Mosset, Conflent) Veïnat, a la dreta de la Castellana, davant el poble.
Querol i Roso, Lluís
(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 març 1901 – València, 1986)
Historiador. Germà de Leopold.
Ha publicat La última reina de Aragón, virreina de València (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946).
Querol i Roso, Leopold
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)
Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.
Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.
Querol i Campos, Vicent Venceslau
(València, 28 setembre 1837 – Bétera, Camp de Túria, 24 octubre 1889)
Poeta. Llicenciat en dret i alt empleat de ferrocarrils, fundà amb altres poetes la societat poètica “La Estrella” i es revelà com a poeta el 1856 amb una Oda a las Bellas Artes, llegida davant de Pedro Antonio de Alarcón. Traduí autors romàntics, entre ells Byron, juntament amb Teodor Llorente.
Tota la seva obra poètica quedà aplegada a les Rimas (1877), on inclou diferents tipus de composicions que havia publicat en castellà i català, a la premsa. Pels temes utilitzats a les seves poesies, pertany a la línia del romanticisme conservador i alhora és una de les figures de la Renaixença a València. El 1958 li van ser publicades les Obres valencianes completes.
Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de València (1859), celebrats a la universitat, i estigué relacionat literàriament amb escriptors de Catalunya i felibres provençals.
Querol, vall de -Alta Cerdanya-
(Porta / Portè / la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
Vall, drenada pel riu d’Aravó, afluent de la dreta del Segre. Neix al sector septentrional de la comarca i després de passar per Puigcerdà, desemboca al Segre.
A la part baixa de la vall, les aigües s’utilitzen per al regatge dels prats, amb finalitats ramaderes.
Al quaternari hi davallava una glacera, de 29 km de longitud, que arribava fins a prop de Puigcerdà.
Querol, pic de -Andorra-
Cim (2.500 m alt) de la serra que separa les valls de Ransol i Incles.
Al vessant oriental hi ha els petits estanys de Querol.
Querol, Nicolau
(País Valencià, segle XV)
Pintor gòtic. Documentat entre el 1422 i el 1441.
El 1440 féu el retaule de la Trinitat per a l’església d’aquest nom i el 1441 el de la Mare de Déu de l’Esperança i els Set Goigs per a l’església arxiprestal de Sagunt. Aquest mateix any policromà la creu coberta del Camí Reial de Madrid i la de Mislata.
Autor de moltes obres per a la seu de València, Benaguasil, la Pobla de Vallbona i Paterna.
