Despoblat, al sud de la ciutat, a la riba esquerra del Xúquer, a l’interior del gran meandre que forma el riu entre Fortaleny i Cullera.
El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera. El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers.
Despoblat, a la vall de Rigardà, del qual resta l’església.
El lloc fou donat l’any 939 pel comte Sunifred II de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Rodes.
Església, a l’oest del poble.
(Bages)
Veure> Sant Joan de Vilatorrada (poble i municipi).
(Torques, Alt Palància, segle XVII – )
Títol concedit el 1680 a Josep de Castellví Coloma d’Alagó, sobre el lloc de Torques.
Passà als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir.
Veure> Vila (llogaret).
(València, segle XV – vers 1500)
Poeta. Notari de València des del 1458. Fou diverses vegades conseller de la ciutat (1480, 1481, 1489 i 1495) i majoral dels notaris. Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb el notari barceloní Joan Fogassot. Participà, el 1486, en el certamen poètic valencià organitzat per Ferran Dies, amb unes cobles.
Dedicà al mestre de Montesa i lloctinent de València Lluís Despuig una Salve regina en estrofes de vuit heptasíl·labs catalans, impresa a València i reimpresa el 1482.
(Illes Balears, segle XV)
Arquitecte. El 1455 succeí Guillem Sagrera a les obres de la Llotja mallorquina.
Veure> Vilacetrú (antiga parròquia rural).
(Castellar de n’Hug, Berguedà)
Veure> Santa Maria de Vila-seca (antiga església).
