Masia i antiga església (1.604 m alt), al sud del poble.
Sant Esteve, mas de -Alta Cerdanya-
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sant Esteve, cala de -Menorca-
Cala de la costa oriental de l’illa, al sud de l’entrada del port de Maó.
La seva bocana és dominada, al nord, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al sud, pel de Marlborough.
Sant Esteve, baronia de
(Rosselló, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié (mort el 1670). Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard.
Passà per enllaç als Despàs, marquesos de Sant Marçal.
Sant Elm, fort de -Vallespir-
Fortificació aturonada (152 m alt), al sud de la vila, dominant, a la vegada, els ports de Cotlliure i de Portvendres. Aquesta elevació és travessada per una foradada pel ferrocarril de Perpinyà a Cervera de la Marenda.
Té forma d’estrella; fou construït el 1552 al voltant d’una torre de defensa medieval. Tant en la guerra dels Segadors (1642) com a la Guerra Gran (1793) tingué un paper important.
Sant Elm -Mallorca-
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
(ort trad: Sant Tem) Nucli pescador i turístic, a la costa, davant l’illa de sa Dragonera, a l’indret de l’antic lloc de la Palomera. A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del segle XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme.
L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279. Esdevingué església parroquial. L’hospital desaparegué al començament del segle XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates.
El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx. El 1886 fou adquirit per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.
Sant Domènec de València
Convent dominicà de la ciutat, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria. Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I el Conqueridor, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians. Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent.
S’hi reuniren capítols generals de l’orde (1370 i 1596) i corts valencianes (1604). Carles I (1542) li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits.
Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de nou el 1843 com a capella castrense; el convent es destinà a capitania general, a parc d’armes, casernes d’infanteria i artilleria i oficines militars. Quan el 1892 els dominicans retornaren a València, s’establiren a l’antic convent de dominicans de Santa Caterina i després en un convent i església nova dedicada a Sant Vicent Ferrer, beneïda el 1907.
De l’antic convent resten dues capelles: la de Sant Vicent Ferrer i la dels Reis. L’església principal fou renovada el 1382 i de nou el 1532 i el 1692, i demolida després de l’exclaustració. La capella de Sant Vicent correspon a part de l’antic creuer i fou edificada el 1460, poc després de la canonització de Vicent Ferrer i transformada en neoclàssica entre el 1772 i el 1781 per Antoni Gilabert; és precedida per una façana renaixentista pagada per Felip II.
La capella dels Reis es construí entre el 1439 i el 1463 a despeses d’Alfons IV el Magnànim i Joan II el Sense Fe: és un edifici gòtic de voltes estrellades sense crestes, i té al seu centre la gran tomba de marbre dels marquesos del Cenete (1603); el seu presbiteri és de tipus plateresc, amb un retaule del 1588.
A l’edifici de capitania hi ha el claustre gòtic, de grans finestrals d’arcuacions, restaurat, i al parc d’artilleria el gran refetor fet construir el 1560 pel prior Pere Salamanca i la sala capitular o sala de les Palmeres, sostinguda per quatre fines columnes que s’obren amb nervadures i ornada per finestres, amb rosasses entrellaçades, obra dels Boïl, del segle XIV, que tenen l’escut als murs i hi tingueren la seva tomba.
Altres elements, com un petit claustre, més modern, el campanar, començat el 1648, portes i finestres gòtiques, sarcòfags (alguns al Museo Nacional de Madrid i altres al Museu de Belles Arts de València), retaules i pintures completen el conjunt monumental d’aquest malmès convent.
Sant Domènec de Mallorca
(pop: Sant Domingo) Antic convent dominicà. Després de la seva fundació (1230) adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats.
Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda. Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent.
Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració. El 1972 els dominicans s’establiren de nou en un altre indret de Palma de Mallorca.
Sant Domènec -Ports-
(pop: Sant Domingo) Santuari, a l’est del poble, a l’esquerra del riu Cérvol. Conserva un retaule del segle XV.
A l’altre cantó del riu s’estén el bosc de Sant Domènec.
Sant del Bosc, el *
Nom popular del santuari de Sant Salvador de Montsec.
Sant Cristòfol de València
Antic convent de monges agustinianes, fundat a la ciutat, sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira.
L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia.
En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians.
