Barri de la població.
(País Valencià, segle XX)
Títol concedit el 1922, pel papa Benet XV, a l’alcoià Miquel Payà i Pérez, únic titular.
Hostal, situat 5 km al sud de la ciutat, a la bifurcació de les carreteres d’Alcoi a Alacant i a Relleu de la Marina.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Curs d’aigua intermitent, que neix a l’oest del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’oest a est, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc; i aigua avall, la vall de Santuïri. Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira.
Fàbrica de paper i sector industrial, al voltant de la qual s’ha format un barri, al nord de la ciutat, a la dreta del riu Cànyoles.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.
(ses Salines, Mallorca Migjorn)
(o es Port de Campos) Poble, situat al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa (dita torre del port de Campos, enderrocada al començament del segle XX), fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879; però la població no acabà de formar-se fins entrat el segle XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme.
Al nord del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal; l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren utilitzats com a església de la colònia; però amb la fundació (1924) i construcció (1926) del convent de frares franciscans, tingué ja una església dins el nucli urbà; una nova església fou erigida el 1945.
El port fou reformat el 1950 amb la unió de l’illot des Frares a la costa amb un pont i amb la construcció d’una escullera.
(o cala Vinyassa) Cala del port de Maó, entre els promontoris des Llatzeret i de la Mola.
El 1900 fou construït el canal de Sant Jordi, entre es Llatzeret (que esdevingué una illa) i la costa septentrional del port.
Capella i antic castell de Sant Jordi, al fons de la badia de Xàbia, a la partida de la Mesquida.
El castell fou destruït pels anglesos durant la Guerra del Francès.
Caseria i ermita, al nord-oest del terme, vora el límit amb el de Mequinensa (Baix Cinca).
