Santuari i caseria, 2 km a l’oest de la vila. És un edifici del segle XV, amb un atri posterior.
Sant Pere d’Albocàsser
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sant Pere, secà de *
Veure> el Secà de Sant Pere (barri).
Sant Pere, castell de -Fenolleda-
Un dels castells de la vila, identificable amb l’antic castell de Fenollet.
Sant Pelegrí * -Segarra-
Altre nom del santuari d’el Pla.
Sant Pau d’Envistadors
(o dels Envistadors; pop: Sant Pau de les Botifarres) Església i veïnat, a l’esquerra del Tec, al límit amb el terme de Ceret.
Sant Pau de Fenollet, monestir de
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila. S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o Sant Pau de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir. Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba (1046) sota la dependència de Cuixà.
El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló. El 1318 el papa Joan XXII el transformà en col·legiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal subsistí fins a la Revolució Francesa.
En resta l’església, d’estil gòtic tardà, molt abandonada, composta d’una nau amb capelles laterals i absis pentagonal, construïda al segle XVII i amb un campanar poligonal. El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l’antiga abadia.
Sant Pau d’Albocàsser
Santuari i caseria, al sud-oest de la vila, al centre d’un pla estès a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati. A la sala del Consell es conserven pintures murals del segle XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau.
Sant Pau, col·legi de -València-
Antic col·legi de la Companyia de Jesús. Fundat el 1544 per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat. Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom. Arribà a una convivència pactada amb la universitat. El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes.
Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari (convictori) de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis. Fou col·legi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca. Des del 1700 hi residiren pares missioners.
Expulsat l’orde (1767), la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves ensenyances passaren a la universitat. En ésser restaurada la Companyia, recobrà els edificis, reobrí el seminari de nobles i traslladà a l’antiga casa professa el col·legi de Sant Pau (1816-20). Expulsat de nou, del 1823 al 1835 tornà a reprendre la seva tasca.
Més endavant, els edificis del col·legi de Sant Pau i del seminari de nobles, en mans de l’estat, foren convertits en institut de segon ensenyament, i la Companyia construí un nou col·legi -el de Sant Josep- (1870) en un altre lloc de la ciutat.
Sant Pau, castell de -Alacant-
Castell de l’illa Plana, al seu extrem occidental (la Nova Tabarca).
Sant Pasqual -Baix Vinalopó-
Barri, al nord de la vila.
