Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Sanxes-Coello i de Moia, Alfons

(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 1531 – Madrid, 8 agost 1588)

Pintor. Residí durant la seva joventut a Portugal, motiu pel qual sovint ha estat considerat portuguès. Consta que es va formar a Flandes, al costat d’Antoon Mor van Dashorts, bé que va rebre una gran influència directa de l’art de Tiziano.

Tot prescindint del detallisme nòrdic assoleix una tècnica més lliure i, tot i que segueix durant molt de temps fidel a les fórmules de Mor, aconsegueix notes coloristes venecianes, i fa una pintura més lluminosa i menys freda.

Fou pintor de cambra de Felip II. Sobresortí especialment com a retratista, però també va fer pintura religiosa: Esposalles de santa Caterina (1578), Sant Sebastià (1582), Sant Vicenç i Sant Jordi.

En el retrat va pintar amb gran sentit psicològic, cal esmentar-ne, com a més importants. Felip II (1575), Infant don Carles (1579), Infanta Isabel Clara Eugènia (1579), Infanta Caterina Miquela, Isabel de Valois (1560), etc.

Sanui * -Segrià-

(Lleida, Segrià)

Veure> les Torres de Sanui  (antic poble).

Santuïri, vall de

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Vall (140 m alt), a llevant de la vila, entre el puig de Santuïri i la mar, drenada pel torrent de Sant Jordi.

Santueri, castell de

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Castell, al cim escarpat del puig de Santueri (402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al sud-est de la ciutat, al sud mateix del puig de Sant Salvador. El recinte té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular.

La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa.

El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana.

La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats.

Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.

Sants Joans, els *

(València, Horta)

Veure> Sant Joan del Mercat  (església parroquial).

Sants i Miquel, Francesc de *

Veure> Francesc de Sanç i de Miquel de Mont-rodon (militar austriacista català, 1667-1757).

Sants, riu dels

(l’Alcúdia de Crespins / Canals, Costera)

Curs d’aigua, afluent dretà del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins, a l’oest de la vila; envolta pel nord i per l’est aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.

Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1.700 l/segon. L’aigua és aprofitada des d’antic; rega dotze termes.

Sants, muntanyeta dels

(Sueca, Ribera Baixa)

(o cabeçol dels Sants)  Petit turó (27 m alt), que s’alça enmig dels arrossars, al nord de la ciutat, camí de l’Albufera.

Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra (sant Abdó i sant Senén), edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916. Té, annexa, una hostatgeria.

Santper, Hipòlit de *

Veure> Hipòlit Samper i Gordejuela  (historiador i religiós valencià, 1633-1700).

Santos, Los

(Castellfabib, Racó)

Llogaret, al sud de la vila, a l’esquerra del riu Ebrón.