Arxiu d'etiquetes: Hospitalet de Llobregat (geo)

Marina de l’Hospitalet, la

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Sector de la ciutat, limitat al nord per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta del Llobregat.

Hi ha conreus, indústries, barris de barraques (la Bomba) i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa.

El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca.

Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar.

Florida, la -l’Hospitalet de Llobregat-

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri obrer, a l’extrem nord del municipi, al límit amb el terme de Barcelona i amb els barris de Collblanc i de la Torrassa. És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos, aïllat del centre de l’Hospitalet.

El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d’ordenació urbana de la Florida, que hi preveia un augment de la població fins als 20.000 h, xifra que el 1971 s’havia doblat de sobra i havia provocat un gros dèficit d’equipament urbà, sobretot escolar. La densitat de població (697 h/ha) és alta.

Hi ha dos mercats municipals i estació de ferrocarril metropolità.

Des del 1973 dóna nom a un dels sis districtes administratius de l’Hospitalet. Hi ha en projecte la construcció d’un parc públic.

Collblanc

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri de la ciutat, al límit amb Barcelona (coll Blanc), ciutat amb la qual és unit per la carretera de Collblanc.

Era format, el segle XIX, per un nucli de casetes al voltant de la carretera general a Madrid, on s’instal·laren pagesos valencians. S’expandí durant el primer terç del segle XX amb la instal·lació d’algunes fàbriques de vidre i metal·lúrgiques i amb població immigrada provinent de Múrcia que arribà a Barcelona els anys 1920 (obres del metro i de l’Exposició Internacional).

Els anys 1960 hi hagué un procés paral·lel de remodelatge (construcció de blocs als indrets de les antigues casetes d’un o dos pisos). El 1969 tenia una població d’uns 27.000 habitants.

Can Serra

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri, entre la carretera d’Esplugues i el ferrocarril a Vilafranca del Penedès, a l’única zona verda projectada en el pla del 1953.

Les modificacions del pla han convertit el barri en un polígon d’habitatges amb una estreta franja de jardins al costat de la via fèrria.

El nombre d’habitatges l’any 1970 era de 4.375.

Can Pi

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

(o Barri Carbonell)  Barri de la ciutat, prop de la Zona Franca.

Sorgí el 1929 en traslladar-s’hi el nucli d’escombriaires que habitava, a Barcelona, la zona de la Creu Coberta, convertida en plaça d’Espanya (el nou barri, molt marginat, és conegut també per Barri dels Escombriaires).

La majoria dels habitants són catalans, i la majoria de les cases són d’una sola planta, i els serveis, insuficients.

Blanca, riera -Barcelonès-

(Barcelona / l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Antic curs d’aigua del pla de Barcelona, format al vessant de marina de Sant Pere Màrtir.

Rep les aigües del torrent d’Escuder i del torrent de Sants, i actualment les de la desviada riera de Magòria. Desembocava a la mar a ponent de Montjuïc.

El seu curs baix és el límit entre els dos termes i de l’antic hort i vinyet de Barcelona.

Bellvitge

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri i antic santuari (la Mare de Déu de Bellvitge), existent ja el 1407 i refet el 1493, situat a la part baixa del terme de Santa Eulàlia de Provençana, separat de la Zona Franca de Barcelona per l’autovia de Barcelona a Castelldefels.

Sorgit a l’entorn de l’ermita de Bellvitge com a barri de residència obrera massiva. El 1968 el santuari esdevingué parròquia.

Hi ha la moderna residència sanitària de la Seguretat Social. Estacions de ferrocarril i de metro.

Hospitalet de Llobregat, l’ (Barcelonès)

Municipi del Barcelonès (Catalunya): 12,40 km2, 8 m alt, 254.804 hab (2016)

0barcelones

Estès a l’esquerra del Llobregat, formant un continu urbà amb la ciutat de Barcelona.

De municipi agrícola, proveïdor del mercat de Barcelona, ha esdevingut al llarg del segle XX un nucli industrial i residencial subsidiari de la capital catalana. Del 1900 ençà, el creixement demogràfic del municipi, bàsicament a causa de la immigració, ha estat espectacular, sobretot en els períodes 1920-35 i 1950-80. L’Hospitalet és avui el tercer municipi dels Països Catalans, després de Barcelona i València, en nombre d’habitants i per bé que prop de la meitat de la població treballa a Barcelona, el quart nucli industrial del Principat.

pobl_hospitalet

La ciutat forma un conglomerat urbà de populoses barriades dominat pel caos urbanístic. La celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 permeté la reordenació urbanística d’alguns espais de la ciutat.

A partir del nucli primitiu i dels barris més antics de Sant Josep i Santa Eulàlia, s’ha estès en direcció nord formant els barris de la Torrassa, Collblanc (limítrofs amb els barris barcelonins de Sants i les Corts), la Florida i Pubilla Cases. Al sud s’aixequen els grans blocs de la urbanització de Bellvitge, al costat de l’antic santuari romànic de la Mare de Déu de Bellvitge, i s’estén el sector industrial, on els grans polígons alternen encara amb alguns camps de conreu.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiquesMitjans comunicació