Arxiu d'etiquetes: Urgell (hist)

Maldà i Maldanell, baronia de

(Maldà, Urgell, segle XI – )

Jurisdicció senyorial, que comprenia els dos llocs. Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona.

El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts.

El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola; el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala (mort el 1679), correu major de Catalunya.

Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnét Rafael d’Amat i de Cortada. Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur.

Guimerà, comtat de

(Catalunya, segle XVI – )

Títol, concedit el 1599 a Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó, sobre la seva baronia de Guimerà.

Ha passat als Ferrandis d’Híxar, els Silva i els Caro.

La baronia de Guimerà fou un feu dels Alemany i passà als Castre-Pinós a la primera meitat del segle XIV.

Ciutadilla, marquesat de

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, concedit el 1702 a Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar, sobre la senyoria de Ciutadilla (Urgell) de la seva muller, Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori.

El títol passà als Cortés de Andrada (1788), als Sentmenat, marquesos de Sentmenat (1824), i als Sagnier (1971).

Anglesola, marquesat d’

(Catalunya, segle XVII – )

Títol senyorial, atorgat el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d’Anglesola.

El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner.

Alt Urgell, vescomtat de l’

(Urgell, segle XI – 1126)

Era l’antic vescomtat d’Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell (ben aviat anomenat d’Àger) pel comte Ermengol V d’Urgell el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer.

El 1126, el vescomte Pere I de Castellbó, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbó, que dugueren des d’aleshores els seus successors.

Almenara Alta, ducat d’

(Catalunya, segle XIX)

Títol senyorial, concedit amb la grandesa d’Espanya el 1829 a Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru.

Passà després a la família dels Martorell.

Agramunt, vegueria d’

(Catalunya, segle XIV – 1716)

Demarcació senyorial. Comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera del Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses.

En un principi, Agramunt era només cap de sots-vegueria; el territori que després fou la vegueria formava part, al segle XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, i vigent fins al 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt, una de les dues alcaldies en que aquest fou dividit.