Curs d’aigua, afluent esquerra del riu de Gorgos, que neix prop del poble de Tollos (Comtat).
Després de resseguir, engorjat, la serra d’Alfaro al peu del seu vessant septentrional (on fa de termenal dels municipis de Castell de Castells i de Tollos), desemboca al seu col·lector aigua amunt de Benigembla.
(Comtat / Marina Alta)
Alineació muntanyosa (721 m alt) que separa la Vall d’Alcalà de la vall de Planes.
Nom que pren el riu Girona en el sector de congost que va des de la sortida de la vall d’Ebo fins al pantà d’Ísber.
Riu (43 km de longitud). Neix al vessant nord de la Serrella i de la serra de la Xortà, que, després de rebre el barranc de Malfí, solca longitudinalment les darreres carenes prebètiques.
Al curs alt forma la vall de Pop, al peu de la serra de Laguar, i al curs mitjà origina l’ampla vall de Xaló, entre el tossal Gran i el coll de Rates. Al municipi de Llíber pren la direcció sud-oest – nord-est, i, encaixat entre la serra del Castellar (al sud) i la del Montgó (al nord), passa pel coll de Gata i per Gata Gorgos.
Desemboca a l’angle septentrional de la badia de Xàbia, entre els caps de Sant Antoni i de Sant Martí. Se’n deriven escassos regatges (a Pedreguer i a Benidoleig).
També és conegut amb el nom de riu de Xaló o de Benigembla.
(Comtat / Marina Alta)
(o el Bolata, o del Verger) Riu torrencial (28 km). Té una conca d’aproximadament 140 km2.
Neix al barranc de la Fontblanca, al nord de la serra d’Alfaro, al vessant sud del Penyal Gros, prop del municipi de la Vall d’Alcalà, i continua per la vall d’Ebo, on pren la direcció sud-oest – nord-est, encaixat entre muntanyes i formant un canyó de 200 m de profunditat (el barranc de l’Infern); a l’estret d’Ísber s’aprofità l’encaixonament per construir-hi el pantà d’aquest nom.
A la conca baixa, la vall s’eixampla, i les seves aigües s’utilitzen per a regatges (a Beniarbeig i els Poblets); desemboca a la Mediterrània, entre el pla del Molinell i la badia de Dénia.
Les aigües del Girona són d’una gran irregularitat, però amb aigües altes habituals de tardor i d’hivern.
Serra que tanca pel sud la vall de Pego, a llevant de la serra del Cavall.
(Marina Alta / Safor)
Alineació muntanyosa, entre la serra de la Safor, a l’oest, i la de Mestalla, a l’est, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera. Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera.
A l’extrem oriental de la serra, a 476 m alt, s’alça el castell de Gallinera, un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I. La jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual (la Vall de Gallinera).
L’antiga parròquia de Gallinera comprenia, a la fi del segle XVI, les valls de Gallinera, d’Ebo i d’Alcalà, però fou subdividida per l’arquebisbe de València Juan de Ribera.
(Safor / Marina Alta)
Riera que, formada per diversos barrancs, recorre uns 24 km des dels estreps meridionals de la serra de la Safor fins que desapareix, abans d’arribar al mar, en una plana al·luvial entre la serra de Gallinera i la de Mestalla.
Forma la vall de Gallinera, solcada longitudinalment per la rambla, entre les serres d’Almirall i de Gallinera. Hi ha vuit pobles que formen el municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
Serra, situada a l’est de la serra de Mariola, amb inclinació cap al sud.
Limita al nord per una falla amb la Vall d’Ebo, que forma la conca del riu Girona.
Té una altura màxima de 945 m.
Serra (711 m alt) que, juntament amb la serra de Segàrria, separa la vall d’Ebo i les marjals de Pego de la vall de Laguar i el pla de Dénia.
El Girona n’ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llengües argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges: les del barranc de l’Infern, que la separa de la serra d’Ebo, obert entre la vall d’Ebo i la de Laguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia.
Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la vall de Gallinera.
Dades dels Països Catalans 