(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Sector marítim del municipi, al vessant oriental de la serralada del desert de les Palmes, on s’estenia l’antic terme d’Albalat dels Ànecs.
A la zona més pròxima a la platja hi ha l’albufera de la Ribera de Cabanes o ribera dels Ànecs. Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a València.
Antiga albufera, al límit amb el terme de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal (prats del Quadro).
Albufera, al nord i la més extensa de l’illa, a la vora de la qual es troben les salines de Formentera.
Albufera del nord de l’illa, que per la boca de l’estany des Peix comunica amb la mar.
La caseria i les salines de sa Savina el separen de l’estany Pudent.
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)
(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.
El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.
Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Municipi i capital de la comarca del Baix Vinalopó (País Valencià): 86 m alt, 326,07 km2, 228.647 hab (2014)
(ant: Elig, cast: Elche) Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta format per les aigües del Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera de Fondo, saladar d’Elx i albufera d’Elx). Cap a l’interior, la serra Negra i l’alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres Grossa i de Sanxo.
POBLACIÓ I ECONOMIA.- L’evolució demogràfica s’ha mantingut ascendent ja des de començament del segle XVIII i s’ha accelerat les darreres dècades. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L’altre gran motor de l’economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s’hi afegeixen el turisme i l’estiueig.
LA CIUTAT.- El nucli antic de la ciutat, o Vila Murada (declarada conjunt històrico-artístic el 1968), és a l’esquerra del Vinalopó. Se’n destaquen, entre altres, l’alcàsser de la Senyoria i palau d’Altamira, la Calatorra, la Corredora, l’ermita de Sant Sebastià i l’església de Santa Maria (1673-1767), amb la portalada barroca i la capella de la Comunió, que és atribuïda a Jaume Bort i a on té lloc la representació del Misteri d’Elx. La ciutat s’expandí a partir del segle XVI i avui s’estén a banda i banda del Vinalopó, si bé se n’han respectat els palmerars. Ambdués ribes resten unides per diversos ponts, un dels quals fou el primer que es va construir a Europa de prehistòrics, hel·lenístics, ibèrics i romans. És centre d’àrea comercial. Aeroport a l’Altet.
HISTÒRIA.- L’antiga Hèlix o Ilici fou poblada pels ibers, i també pels grecs, que s’establiren en l’antic golf d’Elx, prop de l’actual Santa Pola. Formà part del domini cartaginès al segle III aC, fins a la conquesta romana. Els romans hi establiren (en temps d’August) una de les primeres colònies de la costa amb el nom de Colonia Iulia Ilici Augusta. En el període posterior bizantino-visigòtic hi fou establert un bisbat. Durant els primers temps de la dominació musulmana a la Península (segle VIII) pertanyé a l’estat autònom de Teodomir, i després de la disgregació del califat de Còrdova (segle XI) formà part dels regnes de taifes de Dénia i de Múrcia.
Jaume I la conquerí i la repoblà amb catalans (segle XIII). Després d’un període de domini castellà d’acord amb el tractat d’Almirra (1244), Jaume II el Just la reconquerí per al regne de València, on passà a pertànyer definitivament per la sentència de Torrellas (1304). Carles I hi féu un marquesat a nom del seu senyor, Gutiérrez Cárdenas. En la guerra de Successió fou partidària de l’arxiduc Carles III. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-40), fou ocupada un temps pel cabdill Domènec Forcadell. Amadeu I de Savoia la declarà ciutat el 1872.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 21,27 km2, 195 m alt, 2.655 hab (2014)
A la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística. Situat a l’oest de Xàtiva, a la zona de transició entre els contraforts més orientals de la mola de Caroig i la Costera, i amb el terme drenat pel riu de Sellent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna.
El regadiu (conreus de cereals, hortalisses, tomàquets i taronges), en expansió, el secà (vinyes, oliveres i garrofers) i la indústria, derivada principalment de l’agricultura, centren l’activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila és situada a l’esquerra del riu de Sellent; a l’oest hi ha el barri de Las Eras.
Dins el terme es troben el despoblat de Vilanova d’Anna i l’albufera d’Anna, on hi ha un important naixement d’aigua on es practica la pesca.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Despoblat i antic castell, actualment enrunat, a la façana marítima (anomenada la Ribera de Cabanes).
Es troba prop de la carretera de Barcelona a València i de l’albufera dels Ànecs (coneguda abans també per albufera d’Albalat), la qual fou l’origen del despoblament.
Es conserva encara l’antiga església, agregada a Cabanes el 1575.
Dades dels Països Catalans 