(Lliça d’Amunt, Vallès Oriental)
Veïnat, a l’esquerra de la riera de Tenes.
Can Merlès
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Lliçà d’Amunt
Ca l’Artigues
(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental)
Urbanització, situada al nord-oest del cap municipal.
Llorens i Cisteró, Josep Maria
(Guissona, Segarra, 8 febrer 1923 – Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 14 juny 2019)
Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, es doctorà en musicologia a l’Institut de Música Sagrada de Roma.
Cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya i sotsdirector de l’Instituto Español de Musicología del CSIC. Fou professor de musicologia i de paleografia musical al Conservatori del Liceu.
És autor, entre altres obres, de Capellae Sixtinae codicis musicis (1960).
Lliçà de Munt, Pere de
(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 1832 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)
Frare caputxí. Visqué a Guatemala, El Salvador i Panamà.
És autor d’un Catecismo en lengua de los saseandones, indígenas de Durri y Panamá, obra de la qual es feren dues edicions.
Pocs dies abans de morir havia estat nomenat comissari general de l’orde per a la província d’Espanya.
Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental)
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 22,33 km2, 145 m alt, 14.759 hab (2016)
(o Lliçà de Munt, ant: Lliçà Sobirà) A la vall del Tenes, afluent del Besòs, a l’oest de Granollers. És accidentat pels contraforts dels relleus del Farell i té extenses zones boscades, amb pinedes i alzinars.
Agricultura amb conreus de regadiu (blat de moro, farratge), al secà es conreen cereals. Ramaderia (bovina i porcina), avicultura i indústria. L’activitat industrial és molt diversificat. Àrea comercial de Granollers. Centre de segones residències, amb creixement demogràfic.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Julià (segle XVI), de base romànica. Capelles romàniques de Santa Justa i Santa Rufina.
Dins el terme també hi ha el poble de Palaudàries.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 