Arxiu d'etiquetes: 1345

Vilaragut i de Sarrià, Ramon de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Sicília, Itàlia, després 1345)

Senyor d’Alcaissia (1303) i altres llocs. Fou l’iniciador de la línia d’Olocau. Germà de Berenguer. Havia anat, potser de molt jove, a Sicília, on tingué càrrecs i es féu notar en la defensa contra els angevins.

El regent Joan de Randazzo l’envià a tractar les esposalles del futur rei Lluís I amb Constança, filla de Pere III de Catalunya (1344), i per a fer una expedició contra els turcs. Com a capità general de l’armada siciliana, perseguí els napolitans fins a Calàbria (1345).

El succeí el seu fill Antoni de Vilaragut i Visconti.

Lloria i d’Entença, Margarida de

6 Respostes

(País Valencià, 1292 – València, 1345)

Filla de Roger de Lloria, i germana de Carles i de Berenguer. Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs (1325); algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià.

Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville, comte de Terranova. Pere III el Cerimoniós els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest (1343).

Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit. Té la sepultura a Santes Creus. Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei.

També fou germà seu Robert de Lloria i d’Entença  (Itàlia, segle XIII – segle XIV) Morí abans que el seu pare.

Banyuls, Dalmau de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1272 – Rosselló ?, 1345)

Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç I de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca.

A la mort del rei Sanç es guanyà l’enemistat de Felip de Mallorca, regent per la minoritat del successor Jaume III de Mallorca, i se n’hagué d’exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló.

El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.

Gavet, Pere

Deixa un comentari

(Lleida, segle XIV – vers 1345)

Metge. Fou professor de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1320, data que passa a ésser-ho de l’Estudi General de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe.

Prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya.

Fou també examinador de jueus.