(València, 25 desembre 1913 – 20 octubre 1999)
Escultor. Era fill de Carmel Vicent i Súria. Ha conreat de preferència l’escultura religiosa, amb estil vigorós i personal. Li han estat concedits premis d’importància.
Fou professor de modelat de l’Acadèmia de Sant Carles valenciana.
(Montcada de l’Horta / Alfara del Patriarca, Horta, 1999 – )
(UCH) Universitat privada. Creada per la Fundació Universitària San Pablo. És un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes. La universitat és gestionada per un patronat. El primer rector de la institució fou José Luis Manglano de Mas.
El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques. Amb la col·laboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives. Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 9 maig 1912 – Carcaixent, Ribera Alta, 18 octubre 1999)
Escriptor. Ha signat sovint Eduard Soleriestruch.
És autor de les monografies Estampas biográficas de la villa de Carcagente (1950), El territori i la comunitat d’Aigües Vives (1956-57), Noticia de la imprenta Muñoz d’Alzira, 1872-1972 (1972), Alzira en el cor (1976), Notícia de Pepe Estruch (1978) i Carcaixent (Antologia) (1981), i dels volums de prosa literària Contes sense fel (1961), De la ingènua veritat (1961), D’Alzira (sense plors, però) (1973) i Humor carcainxení (1978).
(Godella, Horta, 28 novembre 1913 – 27 novembre 1999)
Pintor. Signà amb el segon cognom. Format a Godella, on fou deixeble de Joan Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1951).
Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’estat espanyol i dels EUA i ha obtingut diversos premis.
Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 22 novembre 1901 – Madrid, 6 juliol 1999)
Músic. Cec des dels 3 anys, la seva família li donà tota mena de facilitats per als estudis musicals. El 1926 s’instal·là a París, on amplià els seus estudis amb P. Dukas, de qui fou deixeble predilecte.
El 1939 s’establí definitivament a Madrid i va compondre el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, obra que li donà una gran popularitat arreu del món. Fou acadèmic de l’Academia de San Fernando, professor de música a la universitat de Madrid i doctor honoris causa per la universitat de Salamanca.
La seva música és una última conseqüència del moviment nacionalista, tracta els temes de caire popular en estructures semblants a les dels primitius espanyols però assaonada de modernitat.
Entre la seva abundant producció, cal remarcar Ausencias de Dulcinea (1948), Música para un códice salmantino (1952), Concierto de estío (1953), Fantasía para un gentilhombre (1955), diversos concerts per a diferents instruments, peces simfòniques i nombroses cançons i peces per a piano.
El 1996 fou guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les Arts.
(Alcúdia, Mallorca, 1919 – Palma de Mallorca, 20 abril 1999)
Pintor. Ha obtingut diversos premis i exposat a Palma, Eivissa, Madrid i Màlaga, així com a França, Alemanya i Amèrica.
Fou un reconegut representant de la pintura naïf.
(Perpinyà, 14 febrer 1912 – 23 desembre 1999)
Historiador i arqueòleg. Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes; en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit.
Es dedicà al periodisme en el diari “Le Roussillon” i, amb Marcel Durliat, fundà la revista “Les Études Roussillonnaises” (1951-57), d’història i arqueologia mediterrànies. Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca.
Fou membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric Rossellonès, i un dels organitzadors de les Jornades Romàniques de Cuixà (des del 1969). També fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat estudis i articles d’història medieval rossellonesa en revistes catalanes i estrangeres.
(Capdepera, Mallorca, 25 setembre 1908 – Palma de Mallorca, 26 abril 1999)
Pintor. Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal.
Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa (1949), al Cercle de Belles Arts (1951), a Puigpunyent (1959), a la Sala Pelaires, etc.
Ha fet paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització.
(València, 4 juny 1911 – Madrid, 21 febrer 1999)
Industrial. Fill de Josep Melià i Ballester. Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països bel·ligerants a passar a l’exili, fet que el decidí a dedicar-se, acabada la guerra, a la indústria turística.
Inicià les activitats el 1947, i aviat l’agència de Viatges Melià es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i a Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics.
(Mallorca, 1988 – 1999)
Iniciativa editorial del Grup Serra de comunicació, de Palma de Mallorca, desenvolupada en forma de fascicles setmanals inserits dins els diaris “Baleares” i “La Última Hora”. Consta de 19 volums. És l’única enciclopèdia general de Mallorca. És escrita íntegrament en català.
Sorgí a iniciativa de l’editor Pere Antoni Serra i d’un grup d’intel·lectuals format per Damià Pons, Llorenç Capellà, Guillem Frontera i Miquel Dolç, el qual en fou el primer director. Tots ells formaren el consell de direcció.
Entre el 1990 i el 1991 en fou el director Ferran Aguiló, substituït el 1991 per Lourdes Mazaria, i, des del 1992 fins al seu acabament, estigué sota la direcció de Pere Fullana.
Dades dels Països Catalans 