(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Religiós del Sagrat Cor de Maria. S’ordenà el 1875. Estigué un temps a Amèrica. Fou provincial de l’orde a Catalunya.
És autor d’obres piadoses.
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)
Santuari de la Mare de Déu de Lord (1.175 m alt), situat sobre la roca de Lord.
Segons la llegenda, un bou i un bover trobaren la imatge de la Mare de Déu (que de fet és romànica, segle XIII) el 1870.
El santuari existia ja el segle X. Primer se n’encarregaren ermitans i donats, i més tard els dominics.
Cremat el 1835 durant la primera guerra carlina, fou reconstruït el 1870 i s’hi instal·là durant un temps una comunitat de trapencs.
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 1343 – 1951)
Entitat benèfico-social. Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats.
N’eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc.
Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls, a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Puchol realitzada del 1773 al 1789.
Dades dels Països Catalans 