(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1944 – )

Arquitecte i paisatgista. Professor de l’ETSAB des de l’any 1969, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes com Ucla i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980).

Conjuntament amb Josep Antoni Martínez i Lapeña ha realitzat diverses obres en l’àmbit eivissenc, on es produeix una reinterpretació dels models tradicionals de l’illa. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o com la casa Boenders a Sant Antoni (1979-83) i el mateix castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia.

Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), i en les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD).