(Perpinyà, 1270 – Avinyó, França, 21 agost 1342)

Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l’orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera.

General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d’Elna (1333-42).

Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d’obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42).

La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia.