(Illes Balears)

Varietat del català central del grup balear que es parla a l’illa de Mallorca.

Conserva les formes més arcaiques del català i es caracteritzà principalment per la manca de la desinència verbal en la primera persona del present d’indicatiu, com en el català antic: jo cant. conserva l’articulació de la vocal neutra tònica (é) que correspon a la e tancada del llatí vulgar, articulació que, segons Badia i Margarit, pot ésser que fos general en el català oriental.

Pertany al grup dels dialectes catalans de parlar salat que han conservat l’article derivat de ipse, adoptant per al singular les formes es (s’ davant vocal), sa (s’ davant vocal), i per al plural es (ets davant vocal) i ses; so (plural sos) és la forma de l’article masculí precedit de la preposició amb.

Una altra de les seves característiques és la distinció entre o i u àtones, però confon, en canvi, la a i la e en fer-les ambdues neutres.