(Perpinyà, 1682 – 1755)

Eclesiàstic i astrònom. Conegut pel pseudònim de pare Melitó. Ingressà en l’orde caputxí (1702) i fou lector de filosofia i teologia al convent de Tolosa de Llenguadoc.

Fou guardià de diversos convents del Rosselló. Membre de l’Académie de Sciences de Tolosa.

Publicà diversos treballs sobre el calendari gregorià (Les épactes grégoriannes éclaircies et justifiées, 1738), i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí (Colònia, 1743).