(Alais, Llenguadoc, 20 desembre 1750 – Campolongo, Itàlia, 13 juliol 1801)

Eclesiàstic. El 1768 fou nomenat bisbe d’Elna. Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals (1789), hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville.

S’hi oposà en un opuscle, que fou prohibit; tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat. Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma. Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada.