(Palma de Mallorca, 1892 – 1936)

Sindicat dels obrers del calçat. En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació, afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT. A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc.

En general romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears. Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants.

Les principals vagues que sostingué foren les de març-juny de 1912 (de les Bestretes), juliol-octtubre de 1921 i, sobretot, la del novembre de 1933, que desembocà en una vaga general els dies 17 al 27 d’aquell mes.

En 1919-21 tingué uns 500-700 afiliats, però durant la Segona República, per raó de l’existència d’un sindicat rival cenetista, oscil·là entorn dels 300.

Influí directament sobre l’agrupació dels sabaters als pobles de l’illa (adoptaren el mateix nom els sindicats de sa Vileta, 1902, Marratxí, 1903, Sóller, 1904, i Lloseta, 1919) i fou la principal organitzadora de la Federació Balear de Sabaters (1915 i 1918).