(Espirà de l’Aglí, Rosselló)

Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Espirà) i actual parròquia. Fundat el 1136 pel bisbe d’Elna Udalgar. L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134.

En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau (1136-54), que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes. Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció. El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria la Real.

El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren col·legiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’Elna el 1691.

A mitjan segle XIX una part de l’antiga col·legiata fou comprada al bisbe per un particular, que la restaurà i hi fundà (1852) un monestir de cistercenques (la Mare de Déu dels Àngels). Per al nou monestir hom bastí (1883) una nova església (l’antiga havia esdevingut parròquia).

La comunitat cistercenca fou dispersada el 1904 i es refugià a Alella (Maresme) i després a l’abadia castellana d’Herrera, d’on passà (1922) a Eschornhac (Dordonya). El monestir esdevingué escola apostòlica dels germans maristes.

L’antiga església, renovada a la fi del segle XI, té una sola nau, acabada en dos absis bessons; els marbres blancs i negres alternen als seus murs. Té capitells interessants, i diversos elements de l’antic claustre són actualment al museu de Toledo (Ohio, EUA).