(País Valencià, segle XV – València, 1503)

Dignatari i poeta. Fill d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó i de Beatriu Ram, i germà d’Eiximèn Peres. Mestre de Ferran II el Catòlic i ambaixador a Nàpols (1474-75) i a la Santa Seu (1497). Formà part de la famosa tertúlia de Berenguer Mercader.

També va prendre part en la redacció de Lo passi en cobles (1493). Escriví l’obra Quexa ante el dios de amor, així com la prosa rimada Lo juí de París i els poemes En contra d’Amor i Cobles de les Caterines.

És probable que sigui el comanador Escrivà, autor de poemes en català i castellà recollits en el Cancionero general (1511 i 1514) d’Hernando del Castillo, on hi figura la composició tan coneguda Ven, muerte tan escondida, posteriorment motiu de nombroses imitacions.