(Ribagorça, 1226 – Xipre, després 1300)

Senyor de la baronia d’Alcolea. Fill de Bernat Guillem de Montpeller. Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra (1254). Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons (1255), i fou present a la pau de Sòria amb els castellans (1256).

Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia (1260) i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns. A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit (1264).

Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels (1265). Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou jutge de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268). Defensà la frontera de Múrcia (1273) i prengué part en el setge d’Albarrasí (1284). Intervingué en el tractat de pau entre Alfons II el Franc i els reis de Castella (1289).

Testà el 1300, i anà a Xipre, on prengué l’hàbit dels hospitalers.