(Calaceit, Matarranya, 2 agost 1882 – Madrid, 2 agost 1947)

Arqueòleg. Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època.

Estudià les pintures rupestres de Calapatà (1903), barranc dels Gascons de Cretes (1907-08) i Valltorta (1917), i excavà els santuaris ibèrics de Despeñaperros i el poblet i la necròpolis d’Azaila (Aragó).

Escriví El arte rupestre en España (1915) i Cerámica de Azaila (1944).