Municipi i capital de l’illa de Menorca (Illes Balears): 116,98 km², 72 m alt, 28.460 hab (2014)

Situat al fons i a la dreta del port de Maó, a l’extrem oriental de l’illa, s’estén entre les costes de Tramuntana i de Migjorn, i s’hi obren diverses cales i platges (Presili, Binidalí, Mesquida, Murtar i Canutells).

ECONOMIA I POBLACIÓ.- Els conreus ocupen quasi el 50% del terme; agricultura principalment de secà (cereals, farratge i llegums); a més, gràcies als regatges per mitjà de pous, hi ha conreus de regadiu (verdures) per a consum local. Hi té més importància la ramaderia, amb predomini dels bovins, dels quals s’aprofita sobretot el cuir i la llet; també hi és considerable el bestiar porcí i el de llana. El port, d’interès general i excel·lent refugi, es destina al cabotatge, transport de mercaderies (exportacions: sabates, bijuteria, bestiar, formatge; importacions: primeres matèries, productes alimentaris, pinsos) i de passatgers i té, a més, una activitat pesquera. La indústria tradicional més notable és la del calçat (de cuir, i sobretot de goma vulcanitzada). És important la indústria alimentària: derivats de la llet (formatges, iogurts), aiguardents (gin), ensaïmades, farina; cal esmentar, a més, la bijuteria, la fabricació de materials per a la construcció (pedra artificial, pretensats de formigó), i les indústries mecàniques, tèxtils (gèneres de punt) i de la fusta (mobles). El turisme s’ha anat desenvolupant tot al llarg del segle XX, i ha beneficiat a d’altres ja relacionades, com ara l’alimentària, la de la construcció o la del calçat.

Actualment acusa el màxim demogràfic, però ha oscil·lat durant tot el segle XX. És el principal centre comercial i nucli de població de l’illa, amb funcions de capital (Consell Insular), les quals ha alternat, al llarg del temps, amb Ciutadella. L’aeroport de Menorca, a causa de l’afluència turística, ha experimentat un gran creixement pel que fa al nombre de passatgers. Centre de l’àrea comercial.

HISTÒRIA.- Als textos antics el nom del municipi apareix en les formes Magon i Magó, i s’assenyala tradicionalment que aquest nom prové de l’estada que hi féu el general cartaginès Magó el 205 aC. El seu port va ésser un lloc de pas obligat per a la navegació en les relacions del sud-est hispànic (cultura argàrica) amb Sardenya i les costes itàliques, i també per als navegants grecs i fenicis. A l’època romana fou un municipi important pel seu port i era anomenat Municipium flavianum Magontanum. En temps dels sarraïns minvà la seva importància en passar el centre polític insular a Ciutadella.

Alfons II el Liberal desembarcà al port de Maó el 5 de gener de 1287 per conquerir l’illa; no obstant això, la capital continuà essent Ciutadella. El setembre de 1535 fou presa pel pirata turc Barba-rossa per traició dels seus dirigents, després d’un setge de quatre dies; com a conseqüència, la ciutat quedà gairebé despoblada, ja que Barba-rossa s’endugué molts captius i part de la població restant emigrà a Ciutadella. Durant la guerra de Successió fou ocupada per tropes angleses (1708) i començà la dominació britànica de Menorca, reconeguda pel tractat d’Utrecht, durant la qual s’hi instal·là el governador anglès i durant tot el segle XVIII augmentà la valoració militar i comercial del port maonès, on tingué molta importància el corsarisme; convertida en la capital, fou també el focus cultural de l’illa. Ocupada pels francesos (maig 1756) després de la batalla naval de Maó, tornà als britànics pel tractat de París (1763), i el 1783 una esquadra franco-espanyola hi restablí la sobirania espanyola, excepte en el període 1798-1802, de nou sota domini britànic. L’activitat comercial del port fou molt important durant el segle XIX. Durant la guerra civil restà en mans republicanes fins al 1939

ART.- A les proximitats de la ciutat hi ha els interessants conjunts megalítics de Trepucó i Talatí. La importància del Maó romà es manifesta en les nombroses restes arqueològiques d’aquesta època. Del període medieval cal assenyalar l’església de Santa Maria (1287), reconstruïda el 1772, d’una sola nau. Ja del segle XVIII, són importants les de Sant Francesc i el Carme. Entre els edificis civils destaca l’Ajuntament, del començament del segle XVII, que va ésser reformat al XVIII. El terreny de l’antic raval fou urbanitzat durant la dominació britànica i es convertí en el barri de Georgetown (1711), actualment Es Castell, imitat posteriorment a Barcelona i al Ferrol. Hi ha restes del castell de Sant Felip Neri (segle XVIII).

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca