(Càller, Sardenya, segle XIV)

Nom donat a una població de l’illa l’any 1326. Fundada per l’infant Alfons, després Alfons III de Catalunya, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.

Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327.

Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire.