Municipi i capital de la comarca del Baix Vinalopó (País Valencià): 86 m alt, 326,07 km², 228.647 hab (2014)

(ant: Elig, cast: Elche) Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta format per les aigües del Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera de Fondo, saladar d’Elx i albufera d’Elx). Cap a l’interior, la serra Negra i l’alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres Grossa i de Sanxo.

POBLACIÓ I ECONOMIA.- L’evolució demogràfica s’ha mantingut ascendent ja des de començament del segle XVIII i s’ha accelerat les darreres dècades. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L’altre gran  motor de l’economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s’hi afegeixen el turisme i l’estiueig.

LA CIUTAT.- El nucli antic de la ciutat, o Vila Murada (declarada conjunt històrico-artístic el 1968), és a l’esquerra del Vinalopó. Se’n destaquen, entre altres, l’alcàsser de la Senyoria i palau d’Altamira, la Calatorra, la Corredora, l’ermita de Sant Sebastià i l’església de Santa Maria (1673-1767), amb la portalada barroca i la capella de la Comunió, que és atribuïda a Jaume Bort i a on té lloc la representació del Misteri d’Elx. La ciutat s’expandí a partir del segle XVI i avui s’estén a banda i banda del Vinalopó, si bé se n’han respectat els palmerars. Ambdués ribes resten unides per diversos ponts, un dels quals fou el primer que es va construir a Europa de prehistòrics, hel·lenístics, ibèrics i romans. És centre d’àrea comercial. Aeroport a l’Altet.

HISTÒRIA.- L’antiga Hèlix o Ilici fou poblada pels ibers, i també pels grecs, que s’establiren en l’antic golf d’Elx, prop de l’actual Santa Pola. Formà part del domini cartaginès al segle III aC, fins a la conquesta romana. Els romans hi establiren (en temps d’August) una de les primeres colònies de la costa amb el nom de Colonia Iulia Ilici Augusta. En el període posterior bizantino-visigòtic hi fou establert un bisbat. Durant els primers temps de la dominació musulmana a la Península (segle VIII) pertanyé a l’estat autònom de Teodomir, i després de la disgregació del califat de Còrdova (segle XI) formà part dels regnes de taifes de Dénia i de Múrcia.

Jaume I la conquerí i la repoblà amb catalans (segle XIII). Després d’un període de domini castellà d’acord amb el tractat d’Almirra (1244), Jaume II el Just la reconquerí per al regne de València, on passà a pertànyer definitivament per la sentència de Torrellas (1304). Carles I hi féu un marquesat a nom del seu senyor, Gutiérrez Cárdenas. En la guerra de Successió fou partidària de l’arxiduc Carles III. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-40), fou ocupada un temps pel cabdill Domènec Forcadell. Amadeu I de Savoia la declarà ciutat el 1872.

Enllaç web: Ajuntament