(Venècia, Itàlia, segle X – Cuixà, Conflent, 14 gener 992)

Dux de Venècia (976-78) i monjo de Cuixà. Fou nomenat dux després d’una rebel·lió que derrocà a Pere Claudià IV, al qual causà la mort. Angoixat per aquest fet, renúncia al ducat en el seu fill i junt amb altres nobles i familiars seguí a Garí, abat de Cuixà, de pas per Venècia.

Féu el noviciat i professà al monestir, d’on el 980 tenia el càrrec de sagristà. Es creu que tingué contactes amb Oliba, futur abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic, i que influí en la seva vocació religiosa.

Oliba, vers el 1022, féu el trasllat de les seves relíquies a l’interior de l’església de Cuixà i en decretà el culte solemne. Se li dedicà un epitafi en vers. A final del segle XI fou redactada a Cuixà una biografia seva. La seva festa se celebra el 14 de gener.