(Sardenya, Itàlia, segle XV – Càller, Itàlia, després 1484)

Senyor d’Erill. Germà consanguini i hereu de la baronia d’Anglesola de Francesc (III) Carròs d’Erill. Reclamà la baronia d’Erill (1481), adjudicada primer a la seva cosina germana Joana d’Erill i de Montcada, la vall de Boí (aquesta li fou restituïda el 1484), la d’Anglesola, i d’ésser cap del llinatge (1477).

Morí després d’una agitada vida de discòrdies amb el jutge d’Arborea i els oficials reials de Sardenya. En 1470 fou un dels personatges que caigueren presoners del rebel Lleonard d’Alagó. Recuperà la llibertat arran d’una concòrdia aconseguida pels representants del rei Joan II el Sense Fe.

Fou fill seu Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig (Ribagorça, segle XV – s XVI)  Baró d’Orcau. Com a hereu d’Arnau d’Orcau, aconseguí (1505) que li fos adjudicada la baronia d’Orcau i la restitució (contra els Bellera) d’alguns llocs de la baronia (1523). Fou el pare de Joan d’Erill i de Requesens.