(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Llogaret (1.025 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat a la vall del riu de Pallerols.
Formava part de la vall d’Aguilar, territori que pertanyia al vescomtat de Castellbó.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Llogaret (1.025 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat a la vall del riu de Pallerols.
Formava part de la vall d’Aguilar, territori que pertanyia al vescomtat de Castellbó.
(Buenos Aires, Argentina, 26 setembre 1758 – 14 febrer 1820)
Metge. Fill d’un cirurgia militar català, destacat al Riu de la Plata. Estudià medicina a la Universitat de Cervera.
Organitzà l’ensenyament de la medicina a Buenos Aires. En morir fou donat el seu nom a un dels hospitals més importants d’aquesta ciutat.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. En 1462 fou partidari de la Generalitat contra Joan II. Era membre de la junta de defensa del Principat.
En 1472 fou un dels nobles que, a Barcelona, hagueren de jurar obediència al rei.
(Catalunya, segle XIV – Manresa ?, Bages, segle XIV)
Cavaller. El 1390, regnant Joan I el Caçador, tingué un paper destacat als preparatius militars empresos arran de la invasió del comte d’Armanyac.
Fou nomenat després capità de la guarnició de Manresa. Organitzà la defensa de tota la vegueria de Bages.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Roca de la paret oriental de l’estret de Collegats, l’erosió de la qual, provocada per la fluència d’aigua, és especialment espectacular a l’hivern.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1918 a Eduard Maristany i Gibert, director de la companyia de ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant en memòria de la construcció de la foradada de l’Argentera (Baix Camp).
Poble, a l’antic terme de la Baronia de Lavansa. És situat a l’esquerra del riu Boix.
L’església, on es venerada la Mare de Déu del Remei, és de construcció romànica, depenia del priorat de Meià.
Al cim d’un roca hi ha les restes de l’antic castell d’Argentera.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, senyor d’Argençola (Anoia).
Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera.
Llogaret (400 m alt), a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia fou agregada a la de Castellnou de Bages; abans d’haver estat agregat a l’actual municipi, ho fou al de Sant Cugat del Racó.
Nom real de Miquel dels Sants, religiós trinitari català venerat com a sant per l’església catòlica (1591-1625).