(Barcelona, 1881 – 1939)

Escultor. Fill de Faust Baratta i Rossi. Deixeble de l’Escola de Llotja, estudià amb una beca a París, i quan tornà continuà la professió i el taller del pare.

Treballà en marbre, bronze, vori i també conreà la joieria. És autor d’una font del parc de Montjuïc.

Fou el pare de Faust Baratta i Ruiz (Barcelona, 1921 – 1960)  Dramaturg. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d’esperança (1957) i A reveure, papà (1958).