(Barcelona, 1881 – segle XIX)

Entitat continuadora de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.

Creada pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats per Josep Pàmias i per Manuel Bochons, els quals foren els principals redactors de la Revista del Ateneo Obrero de Barcelona.

A partir de l’octubre de 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional).