Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d’Arnau, fundador de la línia d’Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d’Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1225)  Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem (III) de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona.

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. En 1256, amb Berenguer II, fou un dels garantidors de la pau entre l’Urgell i el comte de Foix. En 1274 figurava entre els nobles que es confederaren a Solsona enfront de l’autoritat del rei Jaume I. També signà els pactes d’Àger, confirmació dels anteriors. El mateix any havia participat als acords del bàndol de Cardona amb el de Ferran Sanxis de Castre, de cara a ampliar el gran front d’oposició format al nord del país. Tot i aquesta intervenció molt activa als inicis del conflicte, el seu paper fou esborradís durant el desenvolupament d’aquell.

Berenguer Arnau I d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – vers 1283)  Senyor de Butsènit i d’Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d’aquests llocs, la qual s’extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon.

Berenguer Arnau II d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Berenguer Arnau I i germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig.