(Barcelona, 14 octubre 1310 – Pedrola, Aragó, juliol 1353)

Comtessa de Luna i dèspoina d’Epir. Cinquena filla del rei Jaume II el Just i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la. Educada per Violant d’Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madrastra Maria de Xipre, el castell de Tortosa i més tard a Barcelona.

El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Gal·les Eduard (hereu d’Eduard II) i amb el rei Alfons XI de Castella-Lleó.

El seu germà Alfons III el Benigne la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d’Epir (fill del príncep Felip II d’Acacia i emperador titular de Constantinoble i de la princesa Tàmar d’Epir), que fou assassinat el 1330.

Retornada a Catalunya, fou casada, a Lleida, el 1339, amb Lope de Luna, senyor de Sogorb i primer comte de Luna, de qui fou la primera muller. Fou soterrada al monestir de Veruela (Aragó).