(Saragossa, 8 juny 1236 – Roncesvalles, Navarra, 1300)

Reina de Castella i Lleó. Filla gran del rei Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València.

El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid (1246 o 1249), amb el futur Alfons X de Castella-Lleó. Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns.

A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella (1253), Violant ja havia tingut una filla (Berenguera), que fou la primera dels deu fills que tingueren.

Respecte a l’afer dels seus néts, els infants de La Cerda, fou partidària d’ells, i fugí amb ells d’Aragó. El seu fill Sanç IV li confiscà els territoris que posseïa a Castella-Lleó (Valladolid, Palència, San Esteban de Gormaz, Astudillo, Curiel, Béjar, etc), i no els recobrà fins a la mort d’aquell (1295).

Intervingué també en les lluites durant la minoritat del seu nét Ferran IV; fou contrària a aquest i defensà els drets dels La Cerda.

Morí en retornar d’un viatge de pelegrinatge a Roma fet per a guanyar el jubileu.