(Igualada, Anoia, 12 febrer 1840 – Madrid, 30 agost 1885)

Escenògraf. Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu.

Treballà a Lleida (1865), on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis. A Igualada pintà el retaule figurat (destruït el 1936) de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser.

Amplià estudis a Madrid (1868), on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso (Satanella, Ellionor) i s’hi instal·là. Treballà després al Teatro Real (Il re di Lahore, 1880).

Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada (1881) i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc.

El seu renom fou tal, que li fou concedida la creu de Carles III.