(Alcarràs, Segrià)

Llogaret i antic terme, a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar. Es tracta d’una extensa propietat (inicialment 3.500 ha) regada pel canal d’Aragó i Catalunya (canal de Vallmanya), amb desguassos vers el Cinca; els conreus són principalment cereals i arbres fruiters. Hom cria bestiar boví, oví i porcí; ha desaparegut la tradicional apicultura.

Presideix el nucli l’antiga casa senyorial (edifici del segle XVII, recentment restaurat); a poca distància hi ha la casa dels caçadors. En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques.

El segle XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida. Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del segle XIX a la família de naviliers asturians Mier-Chaves; l’adquirí el segle XIX el polític i arquitecte lleidatà Agapit Lamarca, sogre de Francesc Macià.

La major part de la propietat (que no enclou les cases) ha estat expropiada el 1968 pel Instituto Nacional de Colonización.