(Catalunya, s XIV – l’Alguer, Sardenya, 1410)

Lloctinent de Sardenya. Fill d’Antoni de Torrelles i Marc, i germà de Ramon. Senyor de Castellet (Penedès).

Ocupà els càrrecs de conseller de Martí l’Humà i de cap de l’expedició del 1409 contra els rebels sards i els seus aliats, els genovesos i el vescomte de Narbona.

Nomenat també capità general de l’armada catalana, es posà al servei de Martí el Jove de Sicília, i fou lloctinent reial a Sardenya. Obtingué la gran victòria de Sanluri i conquerí Esglésies i Oristany.

Martí l’Humà li encarregà la tutoria del petit Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Morí de pesta.

Foren fills seus Martí i Joan de Torrelles i López de Gurrea, i:

Carles de Torrelles i de Gurrea  (Aragó, segle XV – 1483)  Hospitaler. Actuà en el setge d’Ischia. Amb la capitulació de Barcelona recuperà la seva comanda de Castellot (1472).