(Catalunya, vers 840 – 915)

Comte d’Empúries (862-915) i de Rosselló (895-915). Sembla segur que era fill de Sunyer I d’Empúries-Rosselló i, per part d’aquest, nét de Bel·ló de Carcassona.

Havia rebut el territori emporità com a comte l’any 862, després que Carles el Calb en desposseís el duc de Gòtia, Unifred, i el cedís, conjuntament, al mateix Sunyer II i a Delà, el seu germà.

Arran del conflicte (887-891) amb la seu de Narbona durant el qual els dos comtes emporitanesos expulsaren de Girona el bisbe titular, Servusdei, i en el seu lloc imposaren Ermemir, envaïren els comtats de Girona i de Besalú i ocuparen la ciutat de Girona, fins que el seu titular, Guifre el Pilós, reeixí a expulsar-los i a restablir el bisbe legítim.

El 895, a la mort de Miró el Vell, germà de Guifre el Pilós, Sunyer II aplegà a les seves mans el comtat de Rosselló.

Se’l considera el creador del comtat emporità, al qual ja s’havia incorporat Peralada, car sota el seu govern el territori s’estenia des de les Corberes fins a les Gavarres i li donà dinastia pròpia.

Durant el període 891-892 menà una expedició naval a la república marítima de Petxina (Almeria), que, si bé en principi esmerçà en activitats pirates resseguint la costa, després se’n serví per als intercanvis comercials, un cop obtinguda la pau.

A la seva mort el succeïren en el comtat, en règim d’indivís, els fills seus i d’Ermengarda, Gausbert i Benció. Uns altres dos fills, Guadall i Elmerad, foren bisbes d’Elna.