(Barcelona, 1731 – 28 gener 1794)

Arquitecte. Personalitat inquieta i innovadora, participà en l’elaboració dels plans de nombroses obres (pont a Tremp, obres hidràuliques a l’Urgell, a l’Empordà, a Reus–Salou i al port de Barcelona) i construccions particulars (palau del duc de Sessa, a Barcelona).

Però l’anomenada li ve d’haver estat director de les obres de la nova Llotja de Barcelona, una de les construccions neoclàssiques més reeixides. Sabé respectar la vella llotja gòtica, encerclada dins un rectangle de 84 m de llarg per 36 d’amplada. Les façanes, totes diferents dins la unitat d’estil, tenen cadascuna la seva personalitat, especialment la testera amb un frontó central amb columnes jòniques que reposa sobre un porxo amb columnes toscanes geminades.

Fou el pare de Tomàs Soler i Ferrer (Barcelona, 1771 – 1843)  Arquitecte. A la mort del seu pare el substituí, juntament amb Domènec Fàbregas, com a director interí de les obres de la Llotja de Barcelona; l’any 1795 en prengué la direcció efectiva. Altres obres seves foren el pont de fusta que comunicava el Palau Reial amb la Duana (1802) i el canal de la Infanta, a la Bordeta, projectat el 1805 i construït entre el 1817 i el 1819.