(Barcelona, 21 març 1858 – 1 setembre 1931)

Arquitecte. Fill de Lluís Sagnier i Nadal i germà de Joaquim.

La seva obra, iniciada dins l’atmòsfera gaudiniana, s’orientà vers el modernisme en les variants goticitzants (Caixa de Pensions de Barcelona, a la Via Laietana, 1917), després d’haver passat per formes clàssiques franceses, elegants i rococós (torre Arnús, a Barcelona, 1904).

Amb Domènech i Estapà projectà i dirigí el Palau de Justícia de Barcelona. També són obra seva l’església i el convent dels caputxins de la Diagonal (Pompeia), la Capella Francesa, l’església del Tibidabo, etc, totes elles a Barcelona.

El 1923 fou creat marquès de Sagnier.

Fou el pare de Josep Maria i de Manuel Sagnier i Vidal.