(Barcelona, 1893 – Collbató, Baix Llobregat, 4 maig 1924)

Advocat i bibliògraf. Fill de Francesc Rogent i Pedrosa. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lul·lians.

El 1913 publicà amb E. Duran i Reynals Les edicions lul·lianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als “Estudis Universitaris Catalans”.

Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en col·laboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lul·lianes, que arriba fins el 1868; fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat.

Fou el pare del pintor Ramon Rogent i Perés i el germà de Joan Rogent i Massó  (Barcelona, segle XIX – Collbató, Baix Llobregat, 1967)  Empresari. L’any 1924 bastí una fàbrica d’orgueneria, d’on sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics, fins que tancà el 1964.