(Provença, 1136 ? – Niça, Provença, març 1166)

Comte de Provença (1144-66). Fill de Berenguer Ramon de Provença, era nét de Ramon Berenguer III de Barcelona.

En morir (1144) el seu pare quan ell era un infant, el govern de Provença passà al seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona. Durant aquesta minoritat el comte barceloní hagué de fer cara a les ambicions del comtat de Tolosa i a les prestacions de la casa de Baus, la qual el 1145 i el 1150 havia rebut la investidura del comtat de part de l’emperador Frederic Barba-roja.

En casar-se (1161) amb Ricliza, neboda de l’emperador i vídua d’Alfons VII de Castella, assumí de fet la governació de Provença i aconseguí també de l’emperador la investidura (1163). Durant el setge de Niça, on havia esclatat una revolta anticomtal, hi trobà la mort.

Deixà una filla menor d’edat, Dolça. Pocs mesos després Alfons I ocupà el comtat de Provença.