(Barcelona, 10 febrer 1935 – )

Compositor. Deixeble d’Eduard Toldrà i de Joaquim Zamacois, estudià també a París amb Pierre Schaeffer.

La seva producció comprèn obra simfònico-coral, com ara Abstraccions (1964), guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona, i Antítesi (1965-67, premi extraordinari del Conservatori de Barcelona), l’òpera Kohelet (1967-69), l’obra d’encàrrec per a l’abadia de Montserrat, Vespres de Sant Pere (1968), una de les seves composicions més significatives, una Simfonia Barroca (1977), el ballet Yerma (1992) i nombrosa obra instrumental i coral com el cicle de cançons Cap al meu silenci, que Montserrat Caballé estrenà al Carnegie Hall.

Ha publicat també l’estudi Els segadors, himne nacional de Catalunya (1983), en col·laboració amb Josep Massot i Oriol Martorell.

El 1997 l’Orquestra Simfònica del Liceu li estrenà Marta, un moviment simfònic extret de la seva òpera Terra Baixa.

Fou director del Centre de Documentació Musical de Catalunya (des del 1994).