(Catalunya, 30 desembre 1997 – )

Llei del Parlament de Catalunya, aprovada en substitució de la Llei de Normalització Lingüística del 1983, per tal de promoure i estendre l’ús del català en tots els segments de la vida social, especialment en els àmbits dels mitjans de comunicació privats, de determinades industries culturals, del món socio-econòmic i de la documentació en massa.

La llei es fixà com a objectiu d’arribar a la plena igualtat, pel que fa als drets i als deures lingüístics en l’ús de les dues llengües oficials a Catalunya, i establí quotes lingüístiques en els àmbits del cinema, la ràdio i la televisió, amb les sancions corresponents, d’acord amb la llei de defensa dels consumidors i dels usuaris.

Davant dels recursos plantejats per les productores i distribuïdores cinematogràfiques, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (5 febrer 1999) va suspendre de forma cautelar les disposicions sancionadores del decret del 8 de setembre de 1998 per a l’aplicació de la llei lingüística.