(Barcelona, 13 octubre 1832 – 10 gener 1890)

Farmacòleg. S’especialitzà en l’estudi de la botànica i féu estudis sobre la fauna i la flora de Catalunya.

Guanyà un lloc de numerari a l’Acadèmia de Ciències i Arts. L’any 1862 guanyà la càtedra de nocions d’història natural de l’Institut de Girona, d’on passà a la Universitat de Santiago. També com a catedràtic, l’any 1865, es traslladà a la Universitat de Barcelona.

És autor d’Historia natural farmacéutica. Teoría de la farmacología natural (1869), Lecciones de Botánica farmacéutica (1869-70) i d’uns Apuntes de Agricultura (1879).