(Barcelona, 8 octubre 1804 – 12 gener 1890)

Pintor i escenògraf. Fill de Bonaventura Planella i Conxello.

Es dedicà especialment a l’escenografia, activitat en la qual realitzà una tasca abundant: decorats per al Liceu, de Barcelona, i per nombrosos teatres de la mateixa ciutat i d’altres indrets de Catalunya (òperes Lucrecia Borgia, Norma, Faust i comèdies com el Don Juan Tenorio).

Demostrà un gran domini de la perspectiva i publicà una obra titulada Exposición completa y elemental de la perspectiva y su aplicación al palco escénico.

Fou germà de Francesc Planella i Coromina (Barcelona, 1802 – 1870)  Pintor. Després dels estudis a Llotja passà a treballar a l’Havana, on pintà esglésies i el monestir de Santa Caterina.