(Tarragona, Tarragonès)

Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de la ciutat, situat sobre l’antiga muralla, a l’angle que formava al sud-est.

La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic.

No és ben coneguda quina funció tenia: tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum.

Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi. Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat (segle XII), prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’arquebisbe.

Fou refet al llarg del segle XIV, però a partir del XVI restà abandonat i posteriorment passà a servir de dipòsit de material bèl·lic i caserna (el quarter del Rei, al segle XVIII).

Fou volat en gran part a la retirada de les tropes franceses el 1813 i a mitjan segle XIX, novament refet, es convertí en presó provincial.

En edificar el nou Museu Arqueològic al seu costat, l’edifici i les sales de les edificacions romana i medieval s’aprofitaren com a ampliació del Museu (1971).