(Barcelona, 7 juliol 1879 – 26 agost 1936)

Filòleg i crític. Fill del jurista Ildefons Par i Pérez. Comerciant de professió, es consagrà a l’estudi del teatre anglès de l’època isabelina i s’especialitzà en l’obra de Shakespeare, del qual publicà la biografia (1916 i 1930), a més de l’estudi Contribución a la bibliografía española de Shakespeare (1930).

Interessat pels estudis de filologia, publicà Notes lingüístiques i d’estil sobre les inscripcions i cartes anteriors al segle XIV (1924) i Sintaxi catalana segons els escrits en prosa de Bernat Metge (1923), obra editada a Alemanya.

Estudià també les obres lingüístiques i d’estil de Curial e Güelfa (1928), obra publicada l’any 1932, seguida de Spill o llibre de les dones, de Jaume Roig, i de dues obres inèdites d’Eiximenis.

Fou assassinat per milicians a l’inici de la guerra civil.