(la Selva del Camp, Baix Camp, 1590 – el Vilosell, Garrigues, 1648)

Abat de Poblet. Estudià teologia a Lleida. Monjo de Poblet, fou elegit abat dues vegades, la primera el 1636 i la segona el 1644; ambdués vegades fou succeït per Rafael Llobera.

Al final del primer abadiat (1640) Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se.

La seva segona elecció es féu amb variants sobre el sistema congregacional de les eleccions, a causa d’haver-se separat Catalunya d’Espanya.

Durant els seus abadiats fou ben palesa l’adhesió de Poblet a la causa catalana de la guerra dels Segadors, i fou una època dura de privacions per al monestir. Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona.

El 1648 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat.